Entre paraula i paraula
en l'espai aquell blanc
que dóna sentit a la frase però no és res en concret.
En el silenci dels seus discursos
entre cançó i cançó
quan separa una de l'altra per què tingui sentit
però que per si mateix no té res.
Aquí estàs
en un moment mort
en una pausa
en un sensesentit.
Davant el pròxim esdevenir
que se't presenta proper però que mai sembla que arribi.
I esperes
en el blanc del temps
en el transcórrer les hores absurdes
amb la buidor que t'apreta
en aquesta somnolència que confon
en aquest pas tan estrany que no ets i ho has de ser tot.
En la fase del projecte
en les idees originals que ningú escolta
en una matinada glaçada quan veus sortir el sol.
En el mateix dubte
entre allò que vas ser, allò que no seràs mai, allò que voldries ser,
allò que vols oblidar, i allò que seràs.
Aquí estàs.
On només sents com tot canvia
tot esdevé
i tu tan sols mires com passa.
Perquè no saps qui ets
cap a on has d'anar
com has de fer-t'ho per saber-ho
perquè només tens ganes de fumar.
En la pausa
per partir del drama
al final inesperat.
Al mig
no ets
però sents que fas nosa.
I què m'empenyarà a caure? O a saltar?
A posar colors
a les olors?
No hay comentarios:
Publicar un comentario