Troba’t algun lloc especial
Torna a poder sentir
En aquest transcurs de temps
Tan atzarós i fatal
Perquè no vull creure’m
Ni acostumar-me
A estar sempre sense estar.
Somriure sense somriure
Voler sense saber perquè
Llegir sense entendre
Somiar per somiar
Travessa’m d’aquesta frontera
No vull pensar en un destí
Ni en una condemna
No vull imaginar-me
Sentir que la bogeria
Pot ser per sempre.
No hi ha res com ser volàtil,
Aparèixer i desapareixer,
Creure i no creure.
Fer-te present la por
I plorar
Sempre que trobes el moment.
No pots ser una ruïna
Que no hi tingui principi
Ni ànima.
Ningu mereix això
Jo tampoc.
Qui podria creure-ho?
Néixer per oblidar la matèria
Néixer per veure-ho tot irreal
El no-res apareix a cada present
A totes les parets
Ningú mereix necessitar aun altre
I no saber-lo estimar.
Ningú mereix ser lliure
Sense saber com fer-ho.
Jo tampoc.
Fes-me d’alguna vegada
Tu mateixa,
Jo mateixa,
Hi ha d’haver alguna cosa darrere
No puc quedar-me aquí.
Les bases,
L’estructura
E l motiu dels meus somriures
La causa de les meves llàgrimes.
La concha de san sebastián
m’hauria trencat el cor
si hagués tingut cor.
No pot acabar així.
No pot acabar així.
Necessito un lloc
On sentir
Un lloc on hi pengi un cartell
Que hi posi el meu nom.
Un racó de mi que sigui meu
Un menú dels meus plats més bons,
Més exquisits,
De les meves penes
I de les meves pors.
Necessito un lloc dèbil
Que s’entendreixi amb una mirada
I es mori per tornar-la a veure.
Allà on les paraules dels autors
Queden guardades
Es fan motlles
I em fan de mi.
Un espai on creure altra vegada
Un pou de somnis
Una màquina de somiar
Un univers sense fons
Acceleradament infinit
On tot sigui possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario