Olorar-te un altre dia. Inspirar el teu perfum….recórrer el pèl moixí del teu coll, pas a pas amb la punta de la llengua. Xiuxiuejar-te a l’orella, acariciant-la amb els meus llavis, alguna paraula hermosa d’aquelles que sé que et desfan. I tu, amb les mans, agafar-me per la cintura, just en aquell punt que corba entre els meus pits i els malucs. .. i després, entre els teus braços, posar-me de puntetes per arribar als teus molsuts llavis, humitejats amb fam de mi. Només un petó per alleujar el delit.
Una maduixa. A rebossar de suquet vermell. Ben dolça, com un caramel…farcir-se del seu gust, intens com l’aire després d’una nevada.
Una altra vegada, ho desitjo. Torna’m a prestar-te, vull acariciar cada un dels detalls del teu cos, cada part més inhòspita,descobrir algun racó de tu que no sabessis i humitejar-te’l fins que notis per fi a on està.
Sempre quedarà la màgia del teu cos. Encara rumio quants punts de tu no vaig palpar prou, perquè el meu dit índex no va tocar-te allà…on sempre havia pensat fer-ho. Dona’m una nova ocasió, deixa que ens fascinem…no hi ha res a perdre i un món per descobrir. L’amor no té límits, el desig tampoc i la set de tu m’asseca…
Et cantaré a cau d’orella les cançons que ens desbordaven, quan estirats al llit perdíem el temps i la identitat. Erem l’oblit de la turtura d’algun pròxim moment, i xiuxiuejavem el seu ritme perduts en el seu infinit. Erem possibilitat, el teu cos eren mil cossos diferents; a cada posició et converties en un nou banquet de futurs ilusoris que jo convertia en realitat. Deixa’m tornar-te a respirar, sense tu em pesen els somnis, tot és música sorda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario