Fidel a la infància
encallat tants passos enrere,
divises aquell futur ple de màgia
com un horitzó inabastable.
La quimera del nen:
un sol que neix,
un altre que es pon.
Treus la llengua i el proves de tastar,
en la distància allargues la mà
i pretens atrapar-lo.
Una mosca!
Ha passat una mosca!
Ha marxat però segur que torna.
Una llàgrima et regalima per la galta;
fa mal haver d’oblidar la matèria
que prou bé t’han fet coneixer.
La dolçor d’un caramel…
La baba de color rosa engaxada a la barbeta…
un sabor perpetu.
El mur infranquejable
d’un somni que has oblidat.
Un rostre trist.
I un rellotge col•locat
al bell mig d’un somriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario