VI (4 Desembre 2008)

Somiaves que algun dia, després de pondre’s el sol
Tota aquesta boira desapareixeria.
Somiaves despert
Abans de notar el suau tacte del coixí
Que l’endemà seria un dia nou
Res de l’immaginari apareixeria
I la realitat seria com tu buscaves,
Real.
Palpable.
No tant sensible com això
Que sembla un pur núvol
Mantegós
I insofrible.
Cada dia més
I més,
Tant cansat sempre del mateix.
Aquell pas del temps que tanta por et feia
I a la vegada es presentava tan difós.
Quant de temps tardaria més a tornar a palpar,
Com quan eres petit
La veritat del despertar?
Quan per fi,
Els teus sentits deixarien d’estar atordits.
Quan el teu cor
Hauria descansat prou?
Una boirina baixa
Plors als ulls
Pensaments ambigus
Dubtes,
Somriures efímers.
Això,
I més això.
Sempre el mateix
Amb un somni,
Abans de ficar-se al llit.
I mai vas pensar que seria una quimera.
Seria qüestió de creure?
Només era allò?
Potser sencillament el que hi havia
Aquell món fenomènic i ple d’incertesa,
Era l’únic que tenies.
Potser, segurament devia ser,
L’únic que havies aconseguit.
I l’experiència viscuda?
Tant de dolor?
Com podia desaparèixer
I acabar essent part d’allò que anomenem memòria?
Com ja no hi eres?
Com aquell temps ara pereanyia
A un record borrós?
I tot sempre així.
La necessitat d’estimar
I d’ésser estimat.
Es convertia en una obsessió
Un desig irrealitzable
Més vegades somiat que viscut.
Més vegades pensat que hagut.
I així passaven,
Passaven les hores
Com aquell que assegut vora la via
Veu passar els trens
Els trens d’aquest temps
Que se’t escapa
I d’aquestes emocions que no arribes a viure.
Passen ràpid
Dolorosament ràpid.
Enmig d’aquest fàstig,
D’aquesta impossibilitat tan gran.
D’aquesta irrealització
I d’aquesta biografia incomplerta que ets tu.
Prou d’aquesta broma!
D’aquest joc de màfia
Que Haig de comprartir amb altri.
Prou de necessitar
Sinó més viure.
D’una vegada, volia estar segur que després de tancar els ulls,
Quan el son ja m’hagagués près prou de mi
Despertés altra vegada en aquest món
I me’n hi sentís pertanyent.
I encara espero
Mentre escric.
Bona nit.