lunes, 21 de diciembre de 2009

Com la paradoxalitat es pot considerar de forma optimista (vegeu pàg.31)

Tot ha estat,
sense dubte,
una gran concurrència solta i salvatge
de desencisos,
incompresos,
llançats sense esmera,
a la teva cara
que ha esdevingut
dia rere dia,
més blanca i amarga.
Però, en el buit d'aquest fractal detestable
que s'havia desplegat bruscament,
ara hi has trobat una calma
d'on hi comences a néixer intensament.
Ja hi ets...
I, rodejat d'un passat recent convuls
i un futur incert i desdibuixat,
estàs increïblement bé.
No és pel lloc
ni pel moment
sinó perquè de la basarda
i la desesperació
més profundes
en surt la força més gran
que, molt aviat,
acabarà amb elles.

No hay comentarios:

Publicar un comentario