Com podria descriure amb paraules el que em va transmetre el concert d'ahir?
Amb tota humilitat, intentaré escriure'n alguna cosa perquè en recolliu el sentit i podeu apropar-vos-hi una mica.
Primerament, vull descriure-ho com el so de la desesesperació que provoca l'absència de tot sentit, l'abisme del no-res semprelatent, i, com des d'aquest sentiment, del que sembla ser el final, en sorgeix una voluntat de viure brutal.
Una mescla insòlita d'instruments, des de la guitarra clàssica o elèctrica, la bateria, el baix, el piano, el violí o els sons electrònics que no deixen de recordar-te, amb cada nota, a Pink Floyd. I de tant en tant, els acompanya una veu tèrbola i melancòlica de Yann Tiersen o una veu greu i gairebé satànica que llegeix Sexus de Henry Miller.
Un text que acaba dient: There's exactly nothing.
Amb tota humilitat, intentaré escriure'n alguna cosa perquè en recolliu el sentit i podeu apropar-vos-hi una mica.
Primerament, vull descriure-ho com el so de la desesesperació que provoca l'absència de tot sentit, l'abisme del no-res semprelatent, i, com des d'aquest sentiment, del que sembla ser el final, en sorgeix una voluntat de viure brutal.
Una mescla insòlita d'instruments, des de la guitarra clàssica o elèctrica, la bateria, el baix, el piano, el violí o els sons electrònics que no deixen de recordar-te, amb cada nota, a Pink Floyd. I de tant en tant, els acompanya una veu tèrbola i melancòlica de Yann Tiersen o una veu greu i gairebé satànica que llegeix Sexus de Henry Miller.
Un text que acaba dient: There's exactly nothing.
Yann Tiersen... a veure si algún dia tinc l'honor de poder escoltar-ho en directe.
ResponderEliminarUn petó Chur.