Què passa a Lebisey?

No són pas rumors,
no són pas històries que s'expliquen vora el foc
abans d'anar a dormir.
És el present
més real i palpable
d'una Cité Universitaire
del tot bisarre.
El de manteniment talla la gespa
perquè quan plogui
hi hagi més fang.
Així doncs, passa les hores de feina
sense arreglar el caminet de pedra
i quan plou s'omple d'aigua
i no hi pots passar.
I la femme de la chambre
triga 8 hores en fregar
4 dutxes
4 wàters
i un passadís.
I fuma a l'escala.
Que estrany és Lebisey,
alguns en diuen Mauthausen
i a mi em sembla estar en una residència
de la URSS.
Fins i tot,
i tampoc és un rumor!,
el de la calefacció té la clau de la meva habitació.
I es permet el luxe de no trucar a la porta.
Potser semblen conillets
d'una granja
aquests estudiants.
Qui sap perquè
és tot tan absurd
aquí a la France
aquí al Nord,
que és on fa més fred.