Segons el Consell Comarcal d’Osona, quatre cases de pagès que surten al mapa del municipi de l’Esquirol són en realitat mansions de directors d’empreses internacionals, infinitament grans i riques. Grans famílies burgeses que es permeten el luxe de portar els seus fills a l’escola i que a més (segons diuen pel carrer) n’hi ha una que s’ha comprat un helicòpter per portar-los a l’Escola i així estalviar-se 5km de carretera. Davant d’aquest fet que evidencia la diferència de classes socials provocada per l’economia lliberal, han decidit suprimir les parades de l’autobús que els hi pertocaven.
Fa cosa d’un parell de mesos, al•legant la seva perillositat, el Consell Comarcal d’Osona (el seu president: el senyor Palmerola) va decidir suprimir les parades d’autobús situades a la carretera que uneix Cantonigròs i l’Esquirol.
Aquest autobús de línea també és un autobus escolar i abans d’aquesta decisió, passava cada dia a recollir i a tornar els nens de quatre cases de pagès del municipi de l’Esquirol (sense desviar-se de la seva ruta com a bus de línia); una utilitat i funció que ha deixat de tenir a partir d’ara. Quatre famílies, una d’aquestes la meva, reb les conseqüències directes d’aquesta decisió precipitada i simple en la qual els òrgans de govern s’han posat d’acord.
Com que creiem (crèiem?) en la democràcia i que la veu del poble és la que ha de ser escoltada, els afectats vàrem demanar una reunió amb l’alcalde i una altra amb el President del Consell Comarcal i, com sempre sembla que passa, feren veure que ningú els hi havia demanat res i ignoraren les nostres peticions. Apagaren la nostra veu, perquè ells saben que la representen políticament i si no l’escolten, saben que ens serà difícil que aconseguim alguna cosa. Per això hem provat aquest mitjà, la premsa, per fer escoltar els nostres drets.
Així doncs, ens hem quedat sense parada d’autobús quan els nens de Cantonigròs i Tavertet, el tenen assegurat al ser d’altres municipis que no tenen escola pròpia. Sembla ser que nosaltres, car som de l’Esquirol, tot i viure lluny, no ens cal autobús. Ara bé, és veritat que ens oferiren una subvenció per solucionar-ho però això no és una qüestió de diners sinó una qüestió de temps! Els de pagès, com alguns ensumaran, no tenim horaris fixos i dies de vacances cada any assegurats ja que els animals i la terra tampoc en tenen. Així doncs, aquesta subvenció és una desconsideració descarada i irrespectuosa de la situació econòmica i personal dels que viuen i treballen al camp.
A més, per adobar-ho, aquesta subvenció es basa en un criteri súmament absurd: viure a més de 2,5 km de distància de l’escola en lína recta. Jo, en el meu cas particular, calculat en línea recta, travessant boscos i camps, visc a menys de 2,5km i, en canvi, si vull portar els nens a l’escola per carretera en cotxe, hi tinc 7km. Deu ser que en aquesta subvenció es considera la possibilitat que pugui portar els nens a l’escola en helicòpter o que la carretera tan famosa pels seus revolts de l’Esquirol sigui en realitat la ruta federal 66.
L’argument del perill d’atropellament de les parades el considerem tan seriosament com el consideren l’alcalde, l’empresa Sagalés, el Consell Comarcal i tots els òrgans implicats. Ara bé, el que no podem acceptar és que es decideixi esborrar del mapa frescament aquest problema i pensar que oblidant ho arreglem tot. Per contra, nosaltres exigim que si hi ha un problema, el govern l’assumeixi i en busqui una solució equitable. Nosaltres havíem pensat, després de vàries reunions, de fer una única parada comuna al pont de les Perxes ja que allà ha estat des de sempre una parada d’autobús gràcies a l’afluència d’excursionistes al Collsacabra i, a més, creiem que seria un bon lloc on s’hi podria col•locar una marquesina legal i on l’autobús podria aparcar tranquil•lament sense provocar cap perill. Ara bé, fins que no ens agafin el telèfon, poca cosa farem.
Així doncs, demanem que el Consell Comarcal, juntament amb els altres òrgans polítics implicats, escoltin la nostra demanda i que es responsabilitzin d’un tema tan important com el que ens incumbeix: el transport escolar públic. Si és una obligació que els nens vagin a l’escola, és un dret la garantia de poder-los-hi portar.
